COMPOSITORS RUSSOS DEL SEGLE XX: PROKOFIEV, XOSTAKOVITX I STRAVINSKI. AMB JOAN VIVES

A càrrec de Joan Vives, flautista de bec, professor d’Història de la Música i divulgador musical.

Una canonada dels del vaixell Aurora a Sant Petersburg va marcar l’esclat de la Revolució Russa l’octubre de 1917. Vladímir Lenin esdevenia el president de la nova Unió de Repúbliques Soviètiques. Amb la nova situació política també arribava una manera diferent d’entendre l’art en general i la música en particular. Si bé la llibertat i la modernitat eren un segell dels primers corrents revolucionaris, ben aviat el “realisme soviètic” va començar a marcar els límits creatius de compliment obligat per part de les noves generacions de compositors. Els camins triats van ser diferents.

Dimecres, 6 de maig. Serguei Prokóviev
Originari de Sontsovka (Ucraïna), Prokófiev va ser un jove deixeble de Rimski-Kórsakov que en un principi va optar per l’avantguarda, adoptant progressivament un estil propi. El soroll previ a la Revolució Russa (1917), el va portar a buscar la tranquil·litat fora de la seva terra natal. Primer a París i després als Estats Units. Però, un retorn exitós a Rússia el 1928 el va portar a plantejar-se el retorn definitiu la primavera de 1933. Els seus anhels de canvi estètic van topar amb les restriccions creatives del règim estalinista. El “realisme soviètic” el va marcar fins al darrer dia de la seva vida.

Dimecres, 13 de maig. Dmitri Xostakóvitx, l’ànima sonora d’un temps de ferro
Sorgit musicalment sota la incipient ombra gèlida de Stalin, Xostakóvitx va ser el compositor d’una generació que va construir la seva obra entre la pressió de la censura oficial i el crit intern. Força, dramatisme, sàtira, ironia i elements grotescos es passegen per un catàleg ambivalent on cada nota pot esdevenir un codi secret, un refugi per a un missatge amagat. Lady Macbeth va detonar la seva fama consolidada per un catàleg equidistant entre les simfonies, la cambra, la música per a cinema, etc...

Dimecres, 20 de maig. Ígor Stravinski, un retrat musical (50 aniversari)
Forjat també sota el mestratge de Rimski-Kórsakov, ben aviat va esclatar l’èxit i l’escàndol, amb els seus ballets París, de la mà de Sergei Diaghilev. El seu gir neoclàssic el va convertir en un dels compositors amb més projecció del moment. La Segona Guerra Mundial el va portar cap als EUA, on abans de morir aconseguiria una estrella amb el seu nom al passeig de la fama de Hollywood.

HORARI: 17h 

PREU: 
Per conferència soci: 20€
Per conferència no soci: 25€
Curs complet: Socis: 60€ / no socis: 75€
Per fer el curs complet cal seleccionar les tres dates

Data límit de pagament: dimarts, 21 d'abril
És imprescindible fer la reserva

Auditori del Col·legi de Farmacèutics

Girona, 64-66 (entre Diputació i Consell de Cent)
08009 Barcelona