ACTUALITAT D'ÀNGEL GUIMERÀ. COMMEMORACIÓ DEL CENTENARI DE LA MORT DEL POETA I DRAMATURG CATALÀ
A càrrec de Ramon Bacardit Santamaria, doctor en Filologia Catalana, autor de nombroses publicacions sobre Guimerà i comissari de l’Any Guimerà, que commemora el centenari de la mort del poeta i dramaturg.
Els Amics dels Museus de Catalunya hem programat aquesta conferència amb motiu de la celebració de l’Any Guimerà, que organitza i promou el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament del Vendrell, població que acull la Casa Museu Àngel Guimerà.
Hi ha prou consens per afirmar que Àngel Guimerà (1845-1924) és el dramaturg català més popular, i alhora el que ha tingut més projecció internacional. La seva obra ha estat traduïda a la majoria de llengües i algunes de les seves produccions han estat traslladades al cinema o s’han convertit en òperes. Guimerà va renovar l’escena catalana del vuit-cents que havia consolidat una oferta de teatre en català a partir, sobretot, de l’extensa producció de Frederic Soler (Pitarra). La seva gran capacitat com a creador teatral va fer possible l’evolució de la tradició del sainet i del teatre breu cap a la comèdia i el drama de costums i l’aproximació a les fórmules del teatre realista. Guimerà, al seu torn, va ser el veritable artífex de la introducció del gènere tràgic en l’escena en català. Entre els seus títol més coneguts hi figuren Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) o La filla del mar (1900). De les seves tragèdies en vers, però, només es recorda Mar i cel (1888), per la versió en format de musical de Dagoll Dagom amb text de Xavier Bru de Sala i música d’Albert Guinovart (1988). Però Guimerà no va ser només dramaturg: la seva producció poètica té un gran relleu i aporta uns elements de gran modernitat temàtica i formal. No hem d’oblidar tampoc la faceta del Guimerà activista catalanista, verbalitzador d’algunes de les idees de força del moviment tant a la publicació La Renaixença, que dirigia amb col·laboració amb el seu amic Pere Aldavert, com en nombrosos discursos recollits posteriorment a Cants a la pàtria (1906).
PREU: Soci: gratuït / No soci: 10€
És imprescindible fer la reserva
Els Amics dels Museus de Catalunya hem programat aquesta conferència amb motiu de la celebració de l’Any Guimerà, que organitza i promou el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament del Vendrell, població que acull la Casa Museu Àngel Guimerà.
Hi ha prou consens per afirmar que Àngel Guimerà (1845-1924) és el dramaturg català més popular, i alhora el que ha tingut més projecció internacional. La seva obra ha estat traduïda a la majoria de llengües i algunes de les seves produccions han estat traslladades al cinema o s’han convertit en òperes. Guimerà va renovar l’escena catalana del vuit-cents que havia consolidat una oferta de teatre en català a partir, sobretot, de l’extensa producció de Frederic Soler (Pitarra). La seva gran capacitat com a creador teatral va fer possible l’evolució de la tradició del sainet i del teatre breu cap a la comèdia i el drama de costums i l’aproximació a les fórmules del teatre realista. Guimerà, al seu torn, va ser el veritable artífex de la introducció del gènere tràgic en l’escena en català. Entre els seus títol més coneguts hi figuren Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) o La filla del mar (1900). De les seves tragèdies en vers, però, només es recorda Mar i cel (1888), per la versió en format de musical de Dagoll Dagom amb text de Xavier Bru de Sala i música d’Albert Guinovart (1988). Però Guimerà no va ser només dramaturg: la seva producció poètica té un gran relleu i aporta uns elements de gran modernitat temàtica i formal. No hem d’oblidar tampoc la faceta del Guimerà activista catalanista, verbalitzador d’algunes de les idees de força del moviment tant a la publicació La Renaixença, que dirigia amb col·laboració amb el seu amic Pere Aldavert, com en nombrosos discursos recollits posteriorment a Cants a la pàtria (1906).
PREU: Soci: gratuït / No soci: 10€
Auditori del Col·legi de Farmacèutics
Girona, 64-66
(entre Diputació i Consell de Cent)
08009 Barcelona
08009 Barcelona