La moguda. Crònica d'una agitació. Fotocolèctania

"Jo vaig fer fotos aquella nit i les vaig revelar en arribar a casa amb la mala sort que algunes es van velar -explica Miguel Trillo-. Ara m'adono que hauria d'haver fet més fotos ". Per la seva banda Alberto García-Alix, Premi Nacional de Fotografia 1999, reconeix que "fotografiava molt la proximitat de les drogues perquè era el que em pertanyia" i afegeix que "el vuitanta per cent dels personatges eren amics". García-Alix no amaga la seva coqueteria juvenil que el va portar a fer-se una infinitat d'autoretrats. Una dona es cola a l'exposició "La moguda. Crònica d'una agitació ", de Fotocolectania. Oukalele, que fusiona pintura i fotografia, va donar un aire fresc a la moguda amb composicions originals com les llimones que envolten el seu rostre a l'autoretrat que va titular perruqueria. I finalment, veiem la feina del més veterà, Pablo Pérez-Mínguez, el gran retratista de la Moguda "l'estudi va ser un dels centres neuràlgics perquè en aquella època ningú tenia casa", segons explica el seu germà. Entre ells, Almodóvar posava en el seu estudi i aquí va ser on va rodar "Laberint de Passions".
Maria Güell. periodista

"La moguda. Crònica d'una agitació "1978-1988
Fotocolectania Fins el 16 de febrer de 2020
Publicat a: Notícies

Deixa un comentari

Últimes